Una de les il.lustracions de Dalí a la Divina Comèdia ha aparegut sense títol en una recent exposició, és clar: la de Mafomet —who else?— a l’infern —where else?—, sense que ningú hagi piulat per l’ultratge. Informació a Autocensure à Fécamp pour le Mahomet de Dali i a Propaganda and the Politics of Perception.

Aquest és el quadre, i tot seguit els versos de Dante (Divina Comèdia, Cant XXVIII) sobre el personatge:

Mentre che tutto in lui veder m’attacco,
guardommi, e con le man s’aperse il petto,
dicendo: Or vedi com’io mi dilacco!

vedi come storpiato è Maometto!

El Marroc —aquest país tan pròsper, aquest règim tan liberal, aquesta bella democràcia, aquesta gent tan europea—, cada cop més a prop de la UE — “una mica més que l’associació, una mica menys que l’adhesió”, amb tots els avantatges de la UE excepte la presència en les institucions—, o més ben dit, la UE cada cop més lluny d’Europa: Eurabia : Le Maroc se rapproche de l’UE.

Les eleccions americanes, vistes des de la perspectiva jueva: Obama, McCain et les Juifs .

Au-delà de la question de principe («Faut-il ou non parler avec l’Iran d’Ahmadinejad?»), ce que craignent les amis d’Israël est qu’une administration Obama se laisse enfermer par les Iraniens dans une série de rencontres sans fin, dont l’Iran tirerait profit pour poursuivre son programme nucléaire à un rythme accéléré. Au bout du compte, la «bombe iranienne» serait présentée comme un fait accompli avec lequel les Américains et leurs alliés européens devraient désormais composer. La «naïveté» (le mot figure à maintes reprises dans les communiqués des Juifs républicains) de Barack Obama en matière de relations internationales aurait donc des effets catastrophiques.

Les partisans d’Obama ne restent pas en compte. D’abord, disent-ils, si l’Iran est devenu un acteur central du Moyen-Orient, c’est à cause de George Bush dont l’expédition irakienne a radicalement modifié l’équilibre des forces dans la région. D’autre part, ajoutent-ils, proposer une approche diplomatique de la question iranienne est une marque de réalisme et de bon sens; cela permet d’exercer des pressions sur le régime de Téhéran, avec toujours à l’arrière-plan la possibilité d’une intervention militaire, en dernier recours.

Ces arguments ne manquent pas de poids. Il reste qu’aux yeux d’un nombre significatif d’électeurs juifs — ou, plus généralement, d’électeurs pour qui l’existence d’Israël et la lutte contre la menace islamiste sont des priorités politiques — le discours de Barack Obama véhicule un message de faiblesse dont les conséquences risquent d’être dangereuses.

Sarah Honig: Another Tack: Then what’s the alternative? (versió francesa: Un autre changement de cap : Mais alors quelle est l’alternative ?.

There’ll be no friendly fishermen to pluck Israelis from the Mediterranean were the self-inflicted weakening of Israel to reinvigorate genocidal temptations and reinforce Arab proclivity to “throw all the Jews into the sea”. Even under very different circumstances, a great deal of circumspection is warranted before any vital strategic assets are surrendered in a land as tiny and as vulnerable as ours. Considering their past treachery, all Arab interlocutors — even if they regale us with honeyed blandishments — should be treated with more than a little suspicion.

Manuel Milián Mestre: Liderazgos a precario.

Eso de un hombre un voto no sirve a la hora de pensar y aplicar las soluciones idóneas a nuestros males. Por eso es imposible una ética políticamente democrática. El Bien y el Mal existen, y lo son por sí mismos, no por lo que digan o piensen las sociedades que pueden estar conducidas por caminos erróneos. ¿Qué es sino la desvergüenza manipuladora de los medios de comunicación? El lenguaje políticamente correcto es la falacia tras la que se ocultan los incapaces de pensar o esos miserables que no tienen redaños para defender lo que piensan.

Grand New Party:

“Working-class social conservatism, and the turn to the GOP it inspired wasn’t just the residue of ancestral prejudices, it was and is a rational response to lives lived without the security provided by education and family wealth. For the working-class American, who inhabits a more precarious world than the rich, or the upper middle-class, family stability is a prerequisite for financial stability and so working-class voters are less likely to benefit from greater sexual freedom and more likely to suffer from its side effects.”

Karl Rove: Voters Haven’t Decided Yet .

What about swing voters? There are probably more undecided and persuadable voters open to switching their choice than in any election since 1968.

La pregunta a hores d’ara no és retòrica, sinó innocent. Tothom veu per què treballa Saura, i no és pel país, tant se val si l’entenem com a projecte nacional com si ens quedem en mera província espanyola, perquè són els fonaments mateixos de la societat que estan amenaçats; ni Saura treballa pel país, ni tampoc el qui l’ha nomenat, ni cap dels seus còmplices del govern deconstructor de Catalunya. Conseller Saura, treballi pel país i no pel seu partit:

Amb la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, torna a demostrar al poble català que, de les tres conselleries en una que dirigeix, la més important, Interior, li és un destorb.